L’essència dels pessebres

 

> En quin moment un adult es decideix a fer un pessebre?
> Què el mou a fer-lo?
> En quin moment en Jordi Palli començà a fer els seus pessebres i per què?

La darrera pregunta té una resposta fàcil, perquè el naixement dels fills li serví per recuperar aquella il·lusió que tenia d’infant i que el seu pare li havia inoculat amb la mateixa passió que ell avui la transmet als seus fills. Aquest procés que ha fet en Jordi, l’hem fet moltes altres persones de la mateixa generació, que després d’anys d’arraconar la tradició l’hem reprès amb una visió antiga i nova alhora. Perquè això és el que fa una tradició viva encara que no ho sembli, perquè pot estar larvada dintre nostre i s’activa quan la biologia cultural ho demana. És en aquest procés personal i col·lectiu que trobem resposta a les dues primeres preguntes.

Però l’acte de “fer pessebre” pren les característiques de cadascú i és per això que ens trobem que una persona creativa i perfeccionista, com ho és en Jordi, no pot fer un pessebre tòpic i convencional, sinó que l’enriqueix amb alguna cosa més i un significat més. Amb l’ajut d’un altre manetes com era el seu pare, tots dos es van alimentar mútuament per introduir-hi aquell plus que necessitaven. Així nasqueren els pessebres amb vida, que reflecteixen paisatges i vivències personals a través del pessebre.

Els que el coneixen professionalment queden meravellats, perquè saben que el seu estil aparentment és un altre, totalment diferent, en el qual el mínim ha de dir el màxim i en el qual la línia clara és la protagonista. Aparentment, el pes del concepte, el minimalisme i la línia clara semblen fora dels seus pessebres, però en realitat ,hi són ben presents; tot hi està ordenat i calculat, en perfecte equilibri, i fins i tot el mínim detall hi és ben expressament, res no és accessori.

La diferència rau en el fet que la seva plàstica professional està vinculada a conceptes d’avantguardes i els seus pessebres a estètica tradicional. En el fons, però, els seus pessebres configuren una visió personal del món, a través d’una mirada particular sobre llocs que li són propers, i alhora el retornen a la seva infància en un viatge sideral, perquè quan treballa es converteix en un nen il·lusionat amb un objectiu estètic i un perfeccionament d’adult.

—, Albert Domènech